Per començar aquesta crònica he de mirar els meus principis en aquest esport, el triatló.
Jo sóc un tio que funciono per objectius, si no tinc un
objectiu a preparar em falta la motivació per entrenar, fins al juny del 2012
el màxim que havia fet eren curses populars de btt, curses running 10k i un
parell de vegades el Camí de Santiago, però això em sabia a poc, i vaig decidir
marcar-me un objectiu que des de petit sempre havia admirat al veure-ho per la
tele, i em vaig dir jo estaré en aquest lloc algún dia, es tractava de un Ironman.
Un dia de maig de 2012, va arribar aquest moment, vaig preparar un Ironman!! Ara només faltava saver com i quan, vaig buscar el meu primer recurs un
gran amic que sabia que practicava triatló, Joan Carles "Juanki", li
comento que volia iniciar-me en el triatló i realitzar un Ironman .... La seva
primera resposta va ser .. vas molt fort i per preparar aquesta gran cursa
necessitaràs ajuda, ficant-me amb contacte d'Ivet Farriols comentant-me que ella
per la seva experiència em podria guiar.
El meu primer contacte amb Ivet va ser per a ella una mica
sorprenent, ja que es va posar en contacte amb ella un tio (JO), que no havia
fet mai triatló, sense bici de carretera i que volia fer un Ironman el següent
any .... crec que pel seu cap va pasar ufff...... no m'interessa entrenar aquest tio, però
crec que gràcies al meu amic Juanki i l'objectiu que volia afrontar, va decidir
ajudar-me. Així que em vaig fer del Club Triatló Tarragona del qual ella
formava part i vam començar a preparar un pla d'entrenament de 53 setmanes, i durant
aquest pla vaig participar en triatlons Sprint, Olímpics, Half, Mitges Maratons i
Marató.
Després d'aquestes llargues i dures 53 setmanes, em trobo a
tan sols un dia de partir cap a Nice (França) a disputar el meu primer IRONMAN.
Divendres 21 de Juny, 05:00 h de la matinada sona el
despertador, esmorzar al costat de Covi, vam carregar equipatge i partim cap a
Mollet del Vallès, lloc de trobada amb Ivet i Sergi, un cop allà carreguem
l'equipatge i la bici a la VW Califòrnia d'Ivet i posem rumb Nice, França. Després de 641 km entre parades, somnis, canvis de conductor
arribem a Nice. Un cop allà anem cap a la Expo de l'Ironman, on ens vam reunir
amb Juaneke per agafar la bossa del corredor i el dorsal en el meu cas n º 348,
aprofitem encara que és aviat per enganxar una volta amb la bici per estirar
les cames, sortint una mica desastrosa amb gairebé una caiguda d'Ivet i meva ...
anem cap a l'hotel un sopar hi ha descansar. Dissabte 22, al matí fem una passejada per la fira, entre
aquestes arriben els meus pares, i Raul l'últim amic per fer el team Iron, un
bon dinar en família, a la tarda entre les 16:00 i 18:00 hores dipositem les
bicis i bosses de run i bike, sopar hi ha descansar bé per al gran dia.
Diumenge 23, el gran dia, sona el despertador a les 04:30 h
del matí, esmorzar un pastís energètic Overstim.s Gatosport Ametlles, 1 bidon
Recuperation i BCAA, a les 05:15 h estem tots junts i vam partir cap els boxes,
de 5:00-06:00 hores acabem de praparar la bici i ens enfundem el neoprè, tot a
punt per afrontar els 226 km que tenim per davant. Hi ha un ambient espectacular a la platja musica i speakers
animant al màxim, el públic per ser les 06:00 hores del matí esta al màxim,
no es pot demanar res més per a l'inici d'un Ironman ... be si "una mica
menys de pedres a la platja .. jajaj "... els Pro's estan a l'aigua hi ha les
06:25 hores tenen la seva sortida, la resta dels triatletes ja estan a punt,
Sergi i jo ens desitgem sort, hi ha les 06:30 .. SORTIDA!!Natació, 01:25:04h
anem entrant a l'aigua a poc a poc per la gran
quantitat de triatletes i intentant agafar un lloc per poder nedar el més
còmode possible, els 200 metres primers són lents i amb molts cops, em treuen
les ulleres un cop, a poc a poc em situo en bon lloc i puc nedar al meu ritme,
arribant a la primera boia (1000m), vaig bastant recte, apartir d'aquesta
trobo uns bons peus i els segueixo fins als 2000 m, on canvio el ritme una
mica per poder arribar al bucle amb el màxim espai possible, 2400 m surto de
l'aigua amb l'ajuda dels voluntaris, una petita carrera de 20m i de cap a l'aigua
una altra vegada, només queden 1400m els afronto en solitari al meu ritme
sense problemes, apretant a la ultima recta i finito el sector de natació, només
treure el cap de l'aigua sorpresa, els meus pares i la meva novia animant al
màxim, quina il · lusió!!
T1, 00:09:04h només sortir de l'aigua paso per sota de les dutxes
descordant el neoprè hi ha córrer per la llarga moqueta que ens porta dins dels
boxes per agafar la bossa de bici (blau), neoprè fora, casc, mallot, sabates,
crema ja per la bici, la bossa un voluntari la porta al seu lloc. Un cop amb la
bici a les mans, glop d'aigua proporcionada per l'organització i pels 180 km
bike!!
Bici, 06:31:01h surto amb tota la calma del món això és molt llarg i
cal prendre-ho amb la calma, els primers km són per dins de Niça, els utilitzo
perquè les cames es trobin agust amb el pedaleig de la bicicleta, bevent aigua
i menjant una mica. Un cop al km 20 arribem a Cote de la Condamine on trobem la
primera pujada de 500m amb un 10% de desnivell, que ens dóna el senyal que el
circuit serà exigent, continuem els 5 km següents per un fals pla Cote de
Gatlieres al 4%, vaig bevent Flectomin i menjant una mica fins arribar al km
50, on tenim el port més dur del circuit Col de l'ECRE, es tracta de 20 km amb
940 m +, només començar hi ha una corba a dretes on es troba gran afició tocant
les típiques campanes del tour i cridant "ale, ale, ale" em sento com
un ciclista del Tour, afrontem el port amb la calma on als pocs km em trobo amb
Sergi, vam pujar junts sense passar-nos de ppm fins al km 60 on hi ha un petit
pla de 2 km al 2% que serveix per reposar,
T2, 00:08:50h baixo de la bici entrant al box, amb la calma deixo la
bici a la fila 8 i em dirigeixo cap a la zona de les bosses vermelles (run),
sabatilles, visera i crema .. a córrer!!
Run, 05:29:05h vam començar a corre a 05:30 min / km, la primera volta
la vaig realitzar sencera sense parar en cap avituallament i on em posen la
primera polsera la verda, continuo amb la segona volta i em trobo amb una gran
sorpresa, els meus pares i la meva novia em tenen preparada una pancarta que
posa IRONMARC TU POTS, m'apropo a ells per saludarlos i donar-li un petó a la
meva novia, els comento que tinc algun problema amb els testicles al córrer
per la pressió de sillin de la bici i que estic una mica preocupat, segueixo i
paro al següent avituallament pel dolor, polsera groga tercera volta, aquí vaig
més tocat i m'aturo cada dos habituallaments per caminar una mica, són els petits
objectius que em marco perquè no sigui tan pesada la cursa, pujant cap al final de la tercera volta, tinc la sorpresa de trobar-me amb la meva xicota,
només de veure-la m'emociono una mica i corre amb mi fins a l'inici de
l'última volta, polsera vermella, pas per davant de la meva famili ja donant tots
els anims que poden, és la ultima volta, vaig tocat i he de caminar diverses
vegades. La ultima pujada només al principi d'aquesta la meva novia esta esperant-me,
correm junts quan trobo a una dona al terra tirada, li dono una cop de mà i es recupera,
seguim amb la meva novia cap a la meta, ella salta dins del circuit i agafats de la mà creuem la meta!! 13:43:35 hores li dono un super abraçada i gaudim els
dos la medalla de finisher, perquè se la mereix ella tant com jo!!
Els meus pares ens estan esperant, felicitacions, petons,
fotos ... molta il · lusió un moment difícil d'oblidar que estarà marcat al meu
cap. Vaig a gravar la medalla de finisher, menjar una mica i recollin la bici,
bosses de box i cap a l'hotel. Un cop allà, ens vam reunir tots els components
del club per felicitar-nos i sortir a sopar per celebrar-ho.
El dia següent de la cursa, vam dinar tots junts per
acomiadar-nos, carreguem maletes bicicletes, i baixem amb la calma cap a
caseta! Un cap de setmana
genial amb grandíssims companys i grandíssims suporters, tots finishers!!
Tota
aquesta aventura no seria possible si no fos per l'ajuda de la meva entrenadora
Ivet Farriols, li dono moltíssimes gràcies per la seva paciència i dedicació, a
la fisio Cris Garcia de Fisio Seros per cuidar les lesions i els músculs a cicles
Calucho per deixar-me la bici a punt i Roser Estada fotografia pels seus
sessions de fotografia, a Emili de Trifiting per posar a punt la bici amb
l'estudi biomecànic.
Tabién
agrair a persones properes les quals m'han ajudat molt com David Monty per la
seva llarga experiència en el món ironman i els seus consells, Àngel Vidal pels
consells d'última hora molt útils, com no també als companys de entrenamineto
del Ekke i sobretot a Alejandro Renals i David Cornador per la seva ajuda en els
entrenaments de bici. A tots els milers d'amics que des que vaig iniciar aquest
projecte fins al final no han deixat d'animar, als espectadors de cada cursa,
gràcies a ells tot es fa molt més suportable, i als meus grans amics Nacho
Aguilar i Edu Palau pel seu suport incondicional!
A la meva
família que a patit molt durant tots aquests mesos de preparació i ma donat el
suport necessari per seguir dia a dia endavant i per la super pancarta que es
van currar el dia de la cursa. I, un gràcies molt molt especial a la Covi, que
dir d'ella .... primer que sense ella ara no estaria escrivint aquestes línies, a
estat en tots els moments bons, dolents, difícils, per venir amb la seva bici
als entrenaments de córrer perquè fossin més amens, acompanyar dins de la
piscina, llacs i un gran etc .... Aquesta medalla és més seva que meva, Gràcies
Covi! T'ESTIMO!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario