Behobia - San Sebastian 2013

A arribat el final de temporada 2013, i quin millor lloc que al País Basc, aprofitant que la meva novia té la família a Pamplona vam pujar divendres per passar-hi tot el cap de setmana. Arrenquem al matí arribant a Sant Sebastià al migdia per recollir el dorsal i la bossa del corredor, donem una volta per la fira trobant a amics com són els de Medilast de Lleida, etc ... un cop tot a punt, rumb Pamplona!

Arribat el Diumenge, ens aixequem aviat per poder arribar a l'hora a San Sebastià, ja que tenim uns 45min de trajecte. Aquesta vegada a part de la Covi que sempre esta present cursa rere cursa amb mi, també ve el seu cosí Adrián, un recolzament de luxe! M'acompanyen a buscar el tren per anar cap a Behobia, passem fred, ja que esta plovent i fent molt vent!. Ja al tren de camí a la sortida, conec un home de la meva terra, quina il · lusió em fa, parlant i comentant la jugada amb el, arribem a la sortida, últims preparatius i gass!!

Comencem amb tranquil · litat ja que no ma donat temps ni de rodar 5min, des d'un inici poso velocitat de creuer a 4:30 min / km aquí estic molt a gust i com hi ha alguna pujada que altra reservarem cames, van passant els km i estic gaudint al màxim de la cursa, hi ha un ambient espectacular. Arribem al primer port i més llarg de tota la carrera, en la gràfica sembla molt però no és per tant, a 5min/km es puja molt bé, vaig tirant sent més conservador que una altra cosa, fins arribar a una zona portuària a Pasaia on prenc un gel per afrontar el final de carrera fort, un cop a l'ultima pujada km 16 a Trintxerpe, pujo el ritme forçant la màquina avançant a molts corredors, en finalitzar la pujada, tinc el mateix desnivell però en baixada per recuperar de l'esforç, ja al pla km 18, dono tot de mi en els últims 2km, creuant la meta amb 01:34:31 h molt content amb la carrera, i gaudit moltíssim i el temps no a estat malament malgrat tot.

Mitja Marató Lleida 2013

Aquest mes i per finalitzar la temporada 2013, tinc 2 mitges maratons consecutives, Mitja Marató de Lleida i la Behobia - San Sebastian (encara que la segona només són 20k).

La mitja marató de Lleida no tenia cap intenció de participar, perquè volia estar bé per la Behobia, però bé, vam anar a veure l'expo i entre que la meva novia que s'ha introduït al running al màxim i els amics, hem van animar a fer la inscripció allà mateix.

Dia de la cursa, ens trobem en el lloc amb tota la tribu Miki, Pol, Pere, Megi, Mireia, Juanki, Àngel, Berta i un llarg etc d'amics i coneguts. Entre comentar la jugada i rialles gairebé donen la sortida,  corrent ens col · loquem en el mateix calaix de sortida Mike, Pol i jo.

Sortida! Avui m'ho prenc amb tota la calma del món, com un entrenament més, primer perquè la Behobia esta en menys de 7 dies i segon perque just surto de recuperar una lesió als lumbars. Començo amb el globus de 1:30 que el porta Juanki, que és un dels culpables de fer un Ironman .. jajaja vaig bé còmode amb ell fins al km 12, que em noto una lleugera punxada a la zona lumbar, m'espanto una mica per la lesió recuperada i decideixo baixar el ritme a 4:40 ', allà estic còmode i sense punxades demoment, fins arribar al km 18 que tinc una altra molèstia a les lumbars, per assegurar Behobia i no recaure en la lesió, decideixo posar-me a ritme 5' i creuar la meta be, arribant amb un temps de 1:41:03 h, estic content pel propòsit d'aquesta cursa un entrenament, una mica preocupat per l'esquena, però tot bé un gran dia d'esport a la meva ciutat!

En menys d'una setmana ens veiem al País Basc!

Open Triatló Tossa de Mar

I per finalitzar l'any amb disciplina de triatló, anem amb David "Monty", cap a Tossa de Mar, per gaudir de les aigües i els paisatges de la Costa Brava, que mai deixen de sorprendre'ns.

Aquesta vegada fem una puja baixa per estalvia €, un cop a Tossa quedem amb uns Lleidatans més, Edgar, Ernest, Ángel i Xavier, també be a donar ànims Aleix, un company que està de vacances per la zona.

La cursa comença a les 15.00h amb la qual cosa ens dóna temps de prendre uns refrescos, menjar una mica i recollir els dorsals sense cap pressa. Un cop realitzades totes les tasques administratives, anem a dipositar el material a boxes, sent el 2on a entrar als boxes .. jajajaja (em va fer gràcia) hi ha nedar una mica per escalfar motors.

Natació, 15:00 h sortida, m'ho prenc amb calma, des del meu debut a Ironman de Niça, que no he entrenat apenes, així que vaig a gaudir del triatló i dels companys que competeixen, la natació la faig a un ritme constant i còmode, tot va bé, només que entre la boia 1 i 2 hi ha una mica de mala mar que fa que la natació en aquest sector sigui incomoda. Surto del sector de natació darrera d'Angel del Ekke Triatló.

T1, aquesta vegada al no jugar-me res i només vull gaudir de la cursa, provo de córrer sense mitjons, em trec el gorro i ulleres, amb la bici al costat surto de la T1, un cop fora, em pujo a la bici, tinc les sabatilles lligades amb gomes, amb la qual cosa vaig molt rapit en posar-me les sabatilles.

Bici, m'ho prenc amb calma hi ha dos ports llargs i exigents, primers quilometres d'adaptació beure una mica i menjar, arriba el primer port, pujo còmode amb un grup de triatletes, un cop coronat em llanço ràpid on em trobo amb l'Angel, va una mica tocat i anem junts uns quilometres perquè pugui recuperar una mica, a l'inici del segon port, pujo a ritme i mel deixo enrere fent una bona pujada a bon ritme, coronat el port toca gaudir d'un llarg i difícil port cap baix, on va genial per refrescar les cames per a la carrera atletica.

T2, molt ràpida baixo de la bici descalç, corro fins a penjar la bici a boxes, casc fora, sabatilles hi ha córrer, això de no portar mitjons és genial.

Carrera, aquí arribem al meu punt dolent ... però bé començo amb la calma, el circuit és molt divertit amb el qual ajuda a que no sigui tan pesat, primera volta comoda, al pas per la segona volta veig de lluny a l'Angel, i em marco la meta d'enxampar-lo, deixo tots els meus esforços per fer-ho sent impossible, arribant a la meta uns 20segundos més tard que ell.

Meta amb 2:55:02 hores, 116 de la general, molt content del resultat, la intenció era passar-ho bé amb els amics i gaudir de la Costa Brava Catalana.

A tan sols una carrera per finalitzar l'any, ens veiem a la Behobia - San Sebastian!!

Triatlo Tarragona - Wild Wolf Series by Polar

Després de gairebé dos mesos sabàtics post Ironman, entrenant molt poc pel merescut descans després de 53 setmanes entrenant al màxim, vaig a gaudir al Triatló de Tarragona, sense pressions ni presses, compartint calaix de sortida amb els meus compis d'equip, entenadora i amics del Triatlo Ekke.

Com sempre em passa al inscriurem amb carreres sense mirar els horaris de treball, vaig amb la meva novia cap a Tarragona després d'una jornada de treball nocturna ... dxxx sort que vaig a gaudir ... arribem a Tarragona sobre les 7h del matí, a la zona de dorsal em trobo amb la Mireia membre del meu equip, que ja venia a buscar el meu dorsal per si no arribava a temps, vaig cap al box bici, sabatilles, dorsals, tot ok!

Sóc a la primera sortida de natació amb els bons ... patiré molt després de 2 mesos sense fer pràcticament res. Presenten als pro's entre ells un dels nostres Jaume Leiva, es tiren a l'aigua i acte seguit tret de sortida.

Començo a nedar amb la calma sense pressa ni aclaparaments, es que no tinc el nivell que fa dos mesos així que em poso als peus d'un triatleta, i alli em mantinc la primera volta, en aixecar el cap veig que no estic tan lluny dels altres, ben bé, però a la segona volta al circuit de 750m m'agafen rampes als dorsals i he de deixar anar el gas arribant al penultim grup de natació, però content 33:51 min temps molt regular, però content despres de no entrenar .

T1 molt molt llarga buff, quina recta, em dóna temps fins i tot d'enxampar una mica de flato jajajaj, em passo la meva bici ... tiro enrere, sabatilles, casc... córrer fins al final de la T1.

Sortim per un empedrat molt desagradable però només dura uns metres, en breu entrem al circuit de 10km en què s'ha de donar 4 voltes, la primera volta vaig una mica forçat, però no vull baixar el ritme ja que la bici és el meu fort i aixi retallar el temps perdut en natacio, entre la 1 i 2 volta vaig canviant de grups de relleus, fins que a la 3 volta arriva el bo, van molt ràpids costa seguir-los tot i anar a roda, en moments veig 45km / h en el Garmin, em trobo bé seguim els 12 del peloton fins a la T2, molt content 42,95 km / h de mitjana.

T2 molt ràpida deixant la bici, ficant-me les Glide hi ha córrer.

I ara be el meu punt devil, però com he vingut a gaudir em quedo a un ritme còmode i d'alli no tenia pensat mourem, fins que a la volta 3 m'avança com una bèstia Jaume Leiva bufff quin maquinon i en res es em posa la campiona actual del Maraton Costa Daurada al meu costat, fent-me de llebre tirant-me fins córrer a 4min/km, continuo així fins gairebé els últims metres, cruan la meta amb 02:24:09 h un temps que no està malament per anar en les condicions que he competit, content.

En acabar com no, l'abraçada de la meva novia no pot fallar, és el meu suport 100% en totes les carreres!

Per finalitzar un bon dinar amb tot l'equip per acomiadar l'Ivet que pira a Barcelona, conclusió un bon Diumenge d'

esport i amics.

Ironman Nice - França 2013

Per començar aquesta crònica he de mirar els meus principis en aquest esport, el triatló.

Jo sóc un tio que funciono per objectius, si no tinc un objectiu a preparar em falta la motivació per entrenar, fins al juny del 2012 el màxim que havia fet eren curses populars de btt, curses running 10k i un parell de vegades el Camí de Santiago, però això em sabia a poc, i vaig decidir marcar-me un objectiu que des de petit sempre havia admirat al veure-ho per la tele, i em vaig dir jo estaré en aquest lloc algún dia, es tractava de un Ironman.

Un dia de maig de 2012, va arribar aquest moment, vaig preparar un Ironman!! Ara només faltava saver com i quan, vaig buscar el meu primer recurs un gran amic que sabia que practicava triatló, Joan Carles "Juanki", li comento que volia iniciar-me en el triatló i realitzar un Ironman .... La seva primera resposta va ser .. vas molt fort i per preparar aquesta gran cursa necessitaràs ajuda, ficant-me amb contacte d'Ivet Farriols comentant-me que ella per la seva experiència em podria guiar.

El meu primer contacte amb Ivet va ser per a ella una mica sorprenent, ja que es va posar en contacte amb ella un tio (JO), que no havia fet mai triatló, sense bici de carretera i que volia fer un Ironman el següent any .... crec que pel seu cap va pasar ufff...... no m'interessa entrenar aquest tio, però crec que gràcies al meu amic Juanki i l'objectiu que volia afrontar, va decidir ajudar-me. Així que em vaig fer del Club Triatló Tarragona del qual ella formava part i vam començar a preparar un pla d'entrenament de 53 setmanes, i durant aquest pla vaig participar en triatlons Sprint, Olímpics, Half, Mitges Maratons i Marató.

Després d'aquestes llargues i dures 53 setmanes, em trobo a tan sols un dia de partir cap a Nice (França) a disputar el meu primer IRONMAN.

Divendres 21 de Juny, 05:00 h de la matinada sona el despertador, esmorzar al costat de Covi, vam carregar equipatge i partim cap a Mollet del Vallès, lloc de trobada amb Ivet i Sergi, un cop allà carreguem l'equipatge i la bici a la VW Califòrnia d'Ivet i posem rumb Nice, França. Després de 641 km entre parades, somnis, canvis de conductor arribem a Nice. Un cop allà anem cap a la Expo de l'Ironman, on ens vam reunir amb Juaneke per agafar la bossa del corredor i el dorsal en el meu cas n º 348, aprofitem encara que és aviat per enganxar una volta amb la bici per estirar les cames, sortint una mica desastrosa amb gairebé una caiguda d'Ivet i meva ... anem cap a l'hotel un sopar hi ha descansar. Dissabte 22, al matí fem una passejada per la fira, entre aquestes arriben els meus pares, i Raul l'últim amic per fer el team Iron, un bon dinar en família, a la tarda entre les 16:00 i 18:00 hores dipositem les bicis i bosses de run i bike, sopar hi ha descansar bé per al gran dia.

Diumenge 23, el gran dia, sona el despertador a les 04:30 h del matí, esmorzar un pastís energètic Overstim.s Gatosport Ametlles, 1 bidon Recuperation i BCAA, a les 05:15 h estem tots junts i vam partir cap els boxes, de 5:00-06:00 hores acabem de praparar la bici i ens enfundem el neoprè, tot a punt per afrontar els 226 km que tenim per davant. Hi ha un ambient espectacular a la platja musica i speakers animant al màxim, el públic per ser les 06:00 hores del matí esta al màxim, no es pot demanar res més per a l'inici d'un Ironman ... be si "una mica menys de pedres a la platja .. jajaj "... els Pro's estan a l'aigua hi ha les 06:25 hores tenen la seva sortida, la resta dels triatletes ja estan a punt, Sergi i jo ens desitgem sort, hi ha les 06:30 .. SORTIDA!!

Natació, 01:25:04h 

anem entrant a l'aigua a poc a poc per la gran quantitat de triatletes i intentant agafar un lloc per poder nedar el més còmode possible, els 200 metres primers són lents i amb molts cops, em treuen les ulleres un cop, a poc a poc em situo en bon lloc i puc nedar al meu ritme, arribant a la primera boia (1000m), vaig bastant recte, apartir d'aquesta trobo uns bons peus i els segueixo fins als 2000 m, on canvio el ritme una mica per poder arribar al bucle amb el màxim espai possible, 2400 m surto de l'aigua amb l'ajuda dels voluntaris, una petita carrera de 20m i de cap a l'aigua una altra vegada, només queden 1400m els afronto en solitari al meu ritme sense problemes, apretant a la ultima recta i finito el sector de natació, només treure el cap de l'aigua sorpresa, els meus pares i la meva novia animant al màxim, quina il · lusió!!

T1, 00:09:04h només sortir de l'aigua paso per sota de les dutxes descordant el neoprè hi ha córrer per la llarga moqueta que ens porta dins dels boxes per agafar la bossa de bici (blau), neoprè fora, casc, mallot, sabates, crema ja per la bici, la bossa un voluntari la porta al seu lloc. Un cop amb la bici a les mans, glop d'aigua proporcionada per l'organització i pels 180 km bike!!

Bici, 06:31:01h surto amb tota la calma del món això és molt llarg i cal prendre-ho amb la calma, els primers km són per dins de Niça, els utilitzo perquè les cames es trobin agust amb el pedaleig de la bicicleta, bevent aigua i menjant una mica. Un cop al km 20 arribem a Cote de la Condamine on trobem la primera pujada de 500m amb un 10% de desnivell, que ens dóna el senyal que el circuit serà exigent, continuem els 5 km següents per un fals pla Cote de Gatlieres al 4%, vaig bevent Flectomin i menjant una mica fins arribar al km 50, on tenim el port més dur del circuit Col de l'ECRE, es tracta de 20 km amb 940 m +, només començar hi ha una corba a dretes on es troba gran afició tocant les típiques campanes del tour i cridant "ale, ale, ale" em sento com un ciclista del Tour, afrontem el port amb la calma on als pocs km em trobo amb Sergi, vam pujar junts sense passar-nos de ppm fins al km 60 on hi ha un petit pla de 2 km al 2% que serveix per reposar, continuem fins arriva coronant al km 70, trobem alli el avituallament personal on tinc preparat un sandvitx de formatge i gall dindi, m'aturo uns minuts per menjar continuant la marxa, quedant Sergi al avituallament, fins als 105 km vaig tirant còmode que ens deixa als peus de Cote de Sant Pons un petit port de 7 km exigent on començo a trovar les petites fatigues a les cames, m'ho prenc amb molta calma per no agafar pajaron, a la meitat del port Sergi m'avança fresc, em quedo al meu ritme fins a coronar, només queden 70 km per al final, menjo i bec, només queda 1 petita pujada Cote de Coursecolles situada al km 120, on es troba el control horari, des d'aquest punt toca gaudir 40 km de baixada amb revolts, amb només una petita pausa al km 140 Cote du Broc, on aprofito a menjar, segueixo fins al km 160 on s'acaba la baixada i toca pedalar els últims 20 km fins Nice, es fan durs però poc a poc arribem a l'avinguda principal de Nice, on els ultims 5 km van paral · lels amb la recta del marato, arribant a la T2, em trobo amb la meva família animant-me i em treuen un somriure. ( El meu condol a la familia del triatleta mort durant el circuit de bici, veurel a terra es va fer dur RIP )

T2, 00:08:50h baixo de la bici entrant al box, amb la calma deixo la bici a la fila 8 i em dirigeixo cap a la zona de les bosses vermelles (run), sabatilles, visera i crema .. a córrer!!

Run, 05:29:05h vam començar a corre a 05:30 min / km, la primera volta la vaig realitzar sencera sense parar en cap avituallament i on em posen la primera polsera la verda, continuo amb la segona volta i em trobo amb una gran sorpresa, els meus pares i la meva novia em tenen preparada una pancarta que posa IRONMARC TU POTS, m'apropo a ells per saludarlos i donar-li un petó a la meva novia, els comento que tinc algun problema amb els testicles al córrer per la pressió de sillin de la bici i que estic una mica preocupat, segueixo i paro al següent avituallament pel dolor, polsera groga tercera volta, aquí vaig més tocat i m'aturo cada dos habituallaments per caminar una mica, són els petits objectius que em marco perquè no sigui tan pesada la cursa, pujant cap al final de la tercera volta, tinc la sorpresa de trobar-me amb la meva xicota, només de veure-la m'emociono una mica i corre amb mi fins a l'inici de l'última volta, polsera vermella, pas per davant de la meva famili ja donant tots els anims que poden, és la ultima volta, vaig tocat i he de caminar diverses vegades. La ultima pujada només al principi d'aquesta la meva novia esta esperant-me, correm junts quan trobo a una dona al terra tirada, li dono una cop de mà i es recupera, seguim amb la meva novia cap a la meta, ella salta dins del circuit i agafats de la mà creuem la meta!! 13:43:35 hores li dono un super abraçada i gaudim els dos la medalla de finisher, perquè se la mereix ella tant com jo!!

Els meus pares ens estan esperant, felicitacions, petons, fotos ... molta il · lusió un moment difícil d'oblidar que estarà marcat al meu cap. Vaig a gravar la medalla de finisher, menjar una mica i recollin la bici, bosses de box i cap a l'hotel. Un cop allà, ens vam reunir tots els components del club per felicitar-nos i sortir a sopar per celebrar-ho.

El dia següent de la cursa, vam dinar tots junts per acomiadar-nos, carreguem maletes bicicletes, i baixem amb la calma cap a caseta! Un cap de setmana genial amb grandíssims companys i grandíssims suporters, tots finishers!!

Tota aquesta aventura no seria possible si no fos per l'ajuda de la meva entrenadora Ivet Farriols, li dono moltíssimes gràcies per la seva paciència i dedicació, a la fisio Cris Garcia de Fisio Seros per cuidar les lesions i els músculs a cicles Calucho per deixar-me la bici a punt i Roser Estada fotografia pels seus sessions de fotografia, a Emili de Trifiting per posar a punt la bici amb l'estudi biomecànic.

Tabién agrair a persones properes les quals m'han ajudat molt com David Monty per la seva llarga experiència en el món ironman i els seus consells, Àngel Vidal pels consells d'última hora molt útils, com no també als companys de entrenamineto del Ekke i sobretot a Alejandro Renals i David Cornador per la seva ajuda en els entrenaments de bici. A tots els milers d'amics que des que vaig iniciar aquest projecte fins al final no han deixat d'animar, als espectadors de cada cursa, gràcies a ells tot es fa molt més suportable, i als meus grans amics Nacho Aguilar i Edu Palau pel seu suport incondicional!

A la meva família que a patit molt durant tots aquests mesos de preparació i ma donat el suport necessari per seguir dia a dia endavant i per la super pancarta que es van currar el dia de la cursa. I, un gràcies molt molt especial a la Covi, que dir d'ella .... primer que sense ella ara no estaria escrivint aquestes línies, a estat en tots els moments bons, dolents, difícils, per venir amb la seva bici als entrenaments de córrer perquè fossin més amens, acompanyar dins de la piscina, llacs i un gran etc .... Aquesta medalla és més seva que meva, Gràcies Covi! T'ESTIMO!!