Ironman Nice - França 2013

Per començar aquesta crònica he de mirar els meus principis en aquest esport, el triatló.

Jo sóc un tio que funciono per objectius, si no tinc un objectiu a preparar em falta la motivació per entrenar, fins al juny del 2012 el màxim que havia fet eren curses populars de btt, curses running 10k i un parell de vegades el Camí de Santiago, però això em sabia a poc, i vaig decidir marcar-me un objectiu que des de petit sempre havia admirat al veure-ho per la tele, i em vaig dir jo estaré en aquest lloc algún dia, es tractava de un Ironman.

Un dia de maig de 2012, va arribar aquest moment, vaig preparar un Ironman!! Ara només faltava saver com i quan, vaig buscar el meu primer recurs un gran amic que sabia que practicava triatló, Joan Carles "Juanki", li comento que volia iniciar-me en el triatló i realitzar un Ironman .... La seva primera resposta va ser .. vas molt fort i per preparar aquesta gran cursa necessitaràs ajuda, ficant-me amb contacte d'Ivet Farriols comentant-me que ella per la seva experiència em podria guiar.

El meu primer contacte amb Ivet va ser per a ella una mica sorprenent, ja que es va posar en contacte amb ella un tio (JO), que no havia fet mai triatló, sense bici de carretera i que volia fer un Ironman el següent any .... crec que pel seu cap va pasar ufff...... no m'interessa entrenar aquest tio, però crec que gràcies al meu amic Juanki i l'objectiu que volia afrontar, va decidir ajudar-me. Així que em vaig fer del Club Triatló Tarragona del qual ella formava part i vam començar a preparar un pla d'entrenament de 53 setmanes, i durant aquest pla vaig participar en triatlons Sprint, Olímpics, Half, Mitges Maratons i Marató.

Després d'aquestes llargues i dures 53 setmanes, em trobo a tan sols un dia de partir cap a Nice (França) a disputar el meu primer IRONMAN.

Divendres 21 de Juny, 05:00 h de la matinada sona el despertador, esmorzar al costat de Covi, vam carregar equipatge i partim cap a Mollet del Vallès, lloc de trobada amb Ivet i Sergi, un cop allà carreguem l'equipatge i la bici a la VW Califòrnia d'Ivet i posem rumb Nice, França. Després de 641 km entre parades, somnis, canvis de conductor arribem a Nice. Un cop allà anem cap a la Expo de l'Ironman, on ens vam reunir amb Juaneke per agafar la bossa del corredor i el dorsal en el meu cas n º 348, aprofitem encara que és aviat per enganxar una volta amb la bici per estirar les cames, sortint una mica desastrosa amb gairebé una caiguda d'Ivet i meva ... anem cap a l'hotel un sopar hi ha descansar. Dissabte 22, al matí fem una passejada per la fira, entre aquestes arriben els meus pares, i Raul l'últim amic per fer el team Iron, un bon dinar en família, a la tarda entre les 16:00 i 18:00 hores dipositem les bicis i bosses de run i bike, sopar hi ha descansar bé per al gran dia.

Diumenge 23, el gran dia, sona el despertador a les 04:30 h del matí, esmorzar un pastís energètic Overstim.s Gatosport Ametlles, 1 bidon Recuperation i BCAA, a les 05:15 h estem tots junts i vam partir cap els boxes, de 5:00-06:00 hores acabem de praparar la bici i ens enfundem el neoprè, tot a punt per afrontar els 226 km que tenim per davant. Hi ha un ambient espectacular a la platja musica i speakers animant al màxim, el públic per ser les 06:00 hores del matí esta al màxim, no es pot demanar res més per a l'inici d'un Ironman ... be si "una mica menys de pedres a la platja .. jajaj "... els Pro's estan a l'aigua hi ha les 06:25 hores tenen la seva sortida, la resta dels triatletes ja estan a punt, Sergi i jo ens desitgem sort, hi ha les 06:30 .. SORTIDA!!

Natació, 01:25:04h 

anem entrant a l'aigua a poc a poc per la gran quantitat de triatletes i intentant agafar un lloc per poder nedar el més còmode possible, els 200 metres primers són lents i amb molts cops, em treuen les ulleres un cop, a poc a poc em situo en bon lloc i puc nedar al meu ritme, arribant a la primera boia (1000m), vaig bastant recte, apartir d'aquesta trobo uns bons peus i els segueixo fins als 2000 m, on canvio el ritme una mica per poder arribar al bucle amb el màxim espai possible, 2400 m surto de l'aigua amb l'ajuda dels voluntaris, una petita carrera de 20m i de cap a l'aigua una altra vegada, només queden 1400m els afronto en solitari al meu ritme sense problemes, apretant a la ultima recta i finito el sector de natació, només treure el cap de l'aigua sorpresa, els meus pares i la meva novia animant al màxim, quina il · lusió!!

T1, 00:09:04h només sortir de l'aigua paso per sota de les dutxes descordant el neoprè hi ha córrer per la llarga moqueta que ens porta dins dels boxes per agafar la bossa de bici (blau), neoprè fora, casc, mallot, sabates, crema ja per la bici, la bossa un voluntari la porta al seu lloc. Un cop amb la bici a les mans, glop d'aigua proporcionada per l'organització i pels 180 km bike!!

Bici, 06:31:01h surto amb tota la calma del món això és molt llarg i cal prendre-ho amb la calma, els primers km són per dins de Niça, els utilitzo perquè les cames es trobin agust amb el pedaleig de la bicicleta, bevent aigua i menjant una mica. Un cop al km 20 arribem a Cote de la Condamine on trobem la primera pujada de 500m amb un 10% de desnivell, que ens dóna el senyal que el circuit serà exigent, continuem els 5 km següents per un fals pla Cote de Gatlieres al 4%, vaig bevent Flectomin i menjant una mica fins arribar al km 50, on tenim el port més dur del circuit Col de l'ECRE, es tracta de 20 km amb 940 m +, només començar hi ha una corba a dretes on es troba gran afició tocant les típiques campanes del tour i cridant "ale, ale, ale" em sento com un ciclista del Tour, afrontem el port amb la calma on als pocs km em trobo amb Sergi, vam pujar junts sense passar-nos de ppm fins al km 60 on hi ha un petit pla de 2 km al 2% que serveix per reposar, continuem fins arriva coronant al km 70, trobem alli el avituallament personal on tinc preparat un sandvitx de formatge i gall dindi, m'aturo uns minuts per menjar continuant la marxa, quedant Sergi al avituallament, fins als 105 km vaig tirant còmode que ens deixa als peus de Cote de Sant Pons un petit port de 7 km exigent on començo a trovar les petites fatigues a les cames, m'ho prenc amb molta calma per no agafar pajaron, a la meitat del port Sergi m'avança fresc, em quedo al meu ritme fins a coronar, només queden 70 km per al final, menjo i bec, només queda 1 petita pujada Cote de Coursecolles situada al km 120, on es troba el control horari, des d'aquest punt toca gaudir 40 km de baixada amb revolts, amb només una petita pausa al km 140 Cote du Broc, on aprofito a menjar, segueixo fins al km 160 on s'acaba la baixada i toca pedalar els últims 20 km fins Nice, es fan durs però poc a poc arribem a l'avinguda principal de Nice, on els ultims 5 km van paral · lels amb la recta del marato, arribant a la T2, em trobo amb la meva família animant-me i em treuen un somriure. ( El meu condol a la familia del triatleta mort durant el circuit de bici, veurel a terra es va fer dur RIP )

T2, 00:08:50h baixo de la bici entrant al box, amb la calma deixo la bici a la fila 8 i em dirigeixo cap a la zona de les bosses vermelles (run), sabatilles, visera i crema .. a córrer!!

Run, 05:29:05h vam començar a corre a 05:30 min / km, la primera volta la vaig realitzar sencera sense parar en cap avituallament i on em posen la primera polsera la verda, continuo amb la segona volta i em trobo amb una gran sorpresa, els meus pares i la meva novia em tenen preparada una pancarta que posa IRONMARC TU POTS, m'apropo a ells per saludarlos i donar-li un petó a la meva novia, els comento que tinc algun problema amb els testicles al córrer per la pressió de sillin de la bici i que estic una mica preocupat, segueixo i paro al següent avituallament pel dolor, polsera groga tercera volta, aquí vaig més tocat i m'aturo cada dos habituallaments per caminar una mica, són els petits objectius que em marco perquè no sigui tan pesada la cursa, pujant cap al final de la tercera volta, tinc la sorpresa de trobar-me amb la meva xicota, només de veure-la m'emociono una mica i corre amb mi fins a l'inici de l'última volta, polsera vermella, pas per davant de la meva famili ja donant tots els anims que poden, és la ultima volta, vaig tocat i he de caminar diverses vegades. La ultima pujada només al principi d'aquesta la meva novia esta esperant-me, correm junts quan trobo a una dona al terra tirada, li dono una cop de mà i es recupera, seguim amb la meva novia cap a la meta, ella salta dins del circuit i agafats de la mà creuem la meta!! 13:43:35 hores li dono un super abraçada i gaudim els dos la medalla de finisher, perquè se la mereix ella tant com jo!!

Els meus pares ens estan esperant, felicitacions, petons, fotos ... molta il · lusió un moment difícil d'oblidar que estarà marcat al meu cap. Vaig a gravar la medalla de finisher, menjar una mica i recollin la bici, bosses de box i cap a l'hotel. Un cop allà, ens vam reunir tots els components del club per felicitar-nos i sortir a sopar per celebrar-ho.

El dia següent de la cursa, vam dinar tots junts per acomiadar-nos, carreguem maletes bicicletes, i baixem amb la calma cap a caseta! Un cap de setmana genial amb grandíssims companys i grandíssims suporters, tots finishers!!

Tota aquesta aventura no seria possible si no fos per l'ajuda de la meva entrenadora Ivet Farriols, li dono moltíssimes gràcies per la seva paciència i dedicació, a la fisio Cris Garcia de Fisio Seros per cuidar les lesions i els músculs a cicles Calucho per deixar-me la bici a punt i Roser Estada fotografia pels seus sessions de fotografia, a Emili de Trifiting per posar a punt la bici amb l'estudi biomecànic.

Tabién agrair a persones properes les quals m'han ajudat molt com David Monty per la seva llarga experiència en el món ironman i els seus consells, Àngel Vidal pels consells d'última hora molt útils, com no també als companys de entrenamineto del Ekke i sobretot a Alejandro Renals i David Cornador per la seva ajuda en els entrenaments de bici. A tots els milers d'amics que des que vaig iniciar aquest projecte fins al final no han deixat d'animar, als espectadors de cada cursa, gràcies a ells tot es fa molt més suportable, i als meus grans amics Nacho Aguilar i Edu Palau pel seu suport incondicional!

A la meva família que a patit molt durant tots aquests mesos de preparació i ma donat el suport necessari per seguir dia a dia endavant i per la super pancarta que es van currar el dia de la cursa. I, un gràcies molt molt especial a la Covi, que dir d'ella .... primer que sense ella ara no estaria escrivint aquestes línies, a estat en tots els moments bons, dolents, difícils, per venir amb la seva bici als entrenaments de córrer perquè fossin més amens, acompanyar dins de la piscina, llacs i un gran etc .... Aquesta medalla és més seva que meva, Gràcies Covi! T'ESTIMO!!

Half Ironman Internacional B Balaguer 2013

Avui toca córrer a prop de casa, concretament al Half Ironman Internacional B Balaguer.

En aquesta ocasió la motivació no la porto molt bé, més aviat malament, nose exactament el motiu pel qual no estic al 100% de cap, potser sigui per la climatologia d'aquestes setmanes enrere, a causa d'ella els entrenaments no han estat del tot correctes, i fins al punt que el dia d'abans de la cursa no saviem si nedariem, retallarien circuits, etc ... però malgrat tot a les 10:00 hores del matí, ens anem cap a Balaguer amb la meva fan incondicional Covi per visitar la Fira del Triatló i fer el Chek In. En aquesta ocasió hi ha dos box, un situat al passeig de Balaguer on hi ha la T2 i l'altre al Pantà de Sant Llorenç de Montgai on es troba la T1, en aquesta ocasió portem el dorsal de la Federació Catalana de Triatló que tenim assignat per tot l'any, el meu 2205.

Avui tinc companyia de luxe tot dones i el meu cunyadet, recolzant-me des del minut zero, menjo una mica i repòs mirant les vistes d'aquest lloc que són espectaculars abans de posar-me el neoprè. A falta de 30min per a la sortida em trobo amb Sergi Bel un component del meu equip, ens acomiadem de les nostres famílies i escalfem uns 200m per agafar temperatura a aquesta aigua tan freda, a pocs minuts de la sortida, em trobo a companys d'entrenament com Sergi Escobar, Ángel, Xavi, etc ...i en pocs segons SORTIDA!!

Natacion, a causa de la temperatura i les algues, els jutges de la Federació decideixen escurçar el circuit a 1100m, dues voltes a un circuit. La primera recta hi ha molts cops a causa de ser un circuit estret i estar tots molt junts, al primer gir cadascú es col · loca al seu lloc hi ha fer metres, passa ràpida la natació nedant a 01:49 / 100m, vaig tenir un petit contratemps a una boia, però res greu, la sortida de l'aigua és un molt estreta i complicada, gràcies a l'organització hi ha una persona vetllant perquè la sortida sigui el més amena i segura possible.

T1, me la prenc amb calma, eixugant bé els peus, i col · locant tot dins la bossa de l'organització, el neoprè es resistia a entrar a la bossa, però alfinal tot ok.

Bici, surto de la transició amb els ànims de la meva família traient-me un somriure de la cara, em munto la bici ja pels 90km, fins Gerb vaig tranquil perquè les cames s'adaptin bé al pedaleig, arribant al primer regal del circuit, el port de Vilanova la Sal, m'ho prenc amb la calma les cames encara no estan fines, així que els 5km de port els realitzo tranquil, un cop coronat em deixo caure fins al Monestir de les Avellanes, on hi ha una mica de puja baixa, fins a començar amb el port d'Ager no és difícil es puja molt bé i còmode, un cop coronat toca baixar el port, on hi ha una baixada forta on s'agafa molta velocitat, però s'ha de parar compte per les ratxes d'aire que amb les rodes de perfil poden donar un ensurt, un cop a baix, es realitza un bucle entre els pobles Corça i Agulló, on hi ha un tram de graveta i una pujada una mica desagradable per a les bicis, però no passa res, en res una altra vegada estem als peus del port d'Ager, però ara alreves on hi ha la pujada més dura del circuit, m'ho prenc amb la calma i gairebé sense assabentar arribo a coronar, agafo aigua del avituallament i segueixo cap a Os de Balaguer, una llarga baixada que s'agraeix per descansar les cames, un cop a Os de Balaguer, es realitza un altre bucle passant per una constant de pujades i baixades petites que les cames es ressenten una mica, arribant a Tartareu i la seva paret de 200m famosa ... en breu estem una altre cop a la carretera general que condueix a Balaguer, es baixa a molt bona velocitat i gaudint dels últims km de la bici, però encara falta el premi del circuit, dins de Balaguer la famosa pujada Mur de la Creu, un cop coronada relaxo les cames fins arribar a la T2.

T2, alli esta la meva família animant a tope, ens recullen la bici l'organització i em disposo a buscar les Adidas Glide, prenc un gel, hi ha córrer.

Carrera, començo amb la calma durant els primers 3km, no vull que em passi com amb l'últm half que vaig apretar massa i rebentan cap al final. A poc a poc em vaig trobant còmode fins a finalitzar la primera volta, polsera negra, continuem la segona començant a enganyar el cap i fraccionant la carrera, em funciona bé, polsera blanca (volta 2), negre (3) i arribem a la ultima volta, polsera vermella, el circuit m'agrada és molt divertit, un cop en l'últim pas per l'arc augmento una mica el ritme, disfrutant dels últims metres de carrera amb els espectadors animant molt, on alfinal d'ells m'espera la meva família i el meu cunyadet de 9 anys, que realitza els ultims 100m corrent junts, creuant la meta amb un temps de 5:54:13 h, molt content per les bonisimes sensacions.

Moltes gràcies pels ànims als espectadors, amics, companys, als patrocinadors FisioSeros, Fotografia Roser Estada, Calucho, Running Solutions, etc .. a la meva entrenadora Ivet Farriols, i mil gràcies per aquesta família tan genial que tinc animant al màxim cada segon, i en especial a la meva nena Covi sense ella res d'això tindria sentit!!

Ara només falta recuperar una mica i fer els ultims retocs, perquè en 3 setmanes m'espera el repte que porto preparant tot un any, Ironman Nice ......

Half Ironman Extreme Man 113 Salou

Arriba el segon repte d'aquesta temporada, Half Ironman Extreme Man 113 Salou, que sera un bon entrenament i un bon test per veure com esta el cos per afrontar en un mes i mig l'Ironman de Nice.

El dissabte a mig matí arribem amb la meva novia a Salou, amb    tranquil · litat ens aposentem a la ciutat, i aprofitem per donar una volta per la fira i recollir el dorsal, només arribar ens trobem amb moltes cares conegudes, Juanki, Juanan, Ivet, etc ... visitem els estands de les marques on em trobo a TRI.Fiting a Emili, que fa mesos hem va fer l'estudi biomecànic de la bici, i diversos més coneguts. Recullo el dorsal que en aquesta ocasió el numero m'agrada molt 449, juntament amb la bossa del corredor, anem a veure els punts clau de demà, entrada i sortida de box, boies, etc ...

A la tarda una mica de relax passejant per la platja i una mica de xiringuitos jijijii, un bon sopar d'hidrats, una mica de massatge i compex ..... ZZZzzzZZzz!

 A les 05:30 del matí sona el despertador, preparo els últims detalls de la cursa, dinar i anem cap al box. A plogut aquesta nit, sort que vaig deixar les bosses de run i bike per posar avui, així que res mullat, 06:30 obren el box per ultimar els detalls de les transicions (alimentació, bidons, dorsal, casc, etc ... ). Em poso el neoprè hi ha escalfar una mica.

       

                                                 CIRCUIT  NATACIÓ 1900M

Natació, minuts abans de la sortida observo les boies i bufff .. n'hi ha una que estar a Menorca gairebé ... és motiu de conversa amb els triatletes abans de la sortida per relaxar una mica els nervis i fer unes rialles. Es retarda una mica la sortida per motius de seguretat, per fi ... sortida per als PRO's, jo estic a la segona sortida gorro blau, m'acomiado de la meva novia que em desitja molta sort, i en 10min ens donen sortida amb 3 canonades a l'estil pirata, 3 canonada SORTIDA! Em situo entre els 20 primers en els 300m primers per evitar el màxim de cops possible, arribant a la primera boia i realitzant el gir cap a la dreta en perfectes condicions cap

cop, gairebé no m'ho puc creure, continuem afrontant els 700m interminables de recta, aquí poso velocitat de creuer i estic molt atent a anar el més recte possible per evitar fer més metres dels necessaris, gir cap a la dreta 75m i un altre gir cap a la dreta, la segona recta 650m aquesta es fa molt curta, em trobo còmode, arribant a l'última boia la de color vermell, és l'únic gir cap a l'esquerra, el sol ha sortit i ens dóna de cara, només són 175m fins a la vora, però em vaig desviant una mica per no poder veure bé als altres nedadors, però res, surto de l'aigua amb 00:45:04 h temps consevador, surto de l'aigua amb calma, just a l'entrada del box em trobo els ànims de la meva novia, són gratificants, realitzar la transició amb 00:04:52 h sense pausa però sense pressa, agafo la bici hi ha pels 90km.

CIRCUIT BICI 90KM

Sortim de Salou a Riudoms, el tram per la Ciutat m'ho prenc a calma perquè les cames s'adaptin una mica i prenc un gel al km 10, tot és fals pla fins a Alforja on comença el primer port de 6km, em trobo molt bé i vaig al meu ritme avançant a molts triatletes, arribant al Coll d'Alforja on trobem el primer avituallament, on canvio un bidon d'aigua, continuo sense perdre temps per una bona baixada on aprofito a prendre una barreta, arribant als peus del segon port al km40, és molt curt només de 2km però amb un pendent de 200m fort, seguim per la baixada que li escau, arribant gairebé sense assabentar al tercer i últim port aquest de 4,8 km pujant comode sense forçar massa, alfinal de aquest, hi ha força gent animant i un avituallament on prenc un gel, seguidament el tram més perillós del circuit la baixada de la "Teixeta" plena de corbes tancades amb poca visibilitat però molt divertit, d'aqui fins a Salou és pendent a baix i pla, un cop feta la baixada forta, menjo una barreta, em poso còmode als acoplaments de la bici i tirar km, a pocs quilometres d'entrar a Salou prenc el ultim gel i redueixo el ritme per relaxar una mica les cames per a la carrera atletica, al passeig em trec els peus de les sabates, i per a la trasicion T2, més ràpida que l'anterior 00:04:03 h, paro un moment al W.C dins del box, hi ha córre!!

                                                          CIRCUIT CORRE 21,1KM

Just iniciar la cursa a peu, em trobo amb la meva novia animant a tope!! A pocs metres després a la meva entrenadora Ivet també donant ànims, fins al km 3 vaig tranquil, la primera volta va bé patint una mica pel desgast de tota la carrera però el cap es manté fort, vaig bevent a cada avituallament i prenent gels, el problema arriba a l'inici de la segona volta, m'agafa un baixón que no puc recuperar, segueixo fins que m'aturo caminar una mica, per intentar recuperar, la meva novia m'observa i m'acompanya al meu costat uns metres danant molts ànims, per seguir això ja està aquí, m'aixeca la moral i segueixo, vaig corrent d'avituallament a avituallament, just m'aturo mentre menjo i bec, vaig caminant per recuperar, ja entrant al passeig, m'espera a l'inici la meva novia, i va corrent al meu costat uns quilòmetres, donant-me tot el suport que em faltava en aquell moment, ella es queda a la meta, perquè realitzi els ultims girs, i per fi la corba famosa que et condueix a la meta, plena de gent animant, pell de gallina, i Meta! 06:12:50 h, molt satisfet per ser finisher, el temps no importava gaire era el meu debut en aquesta categoria. A la sortida de la zona de meta m'espera la meva novia amb els braços oberts, només de veure-la m'emociono, i celebrem els dos amb una forta abraçada el ser finisher, ja que aquesta medalla és tant seva com meva, sense ella tot això no seria possible.

Donar gràcies a tots els components del meu equip Club Triatló Tarragona, pels anims rebuts i l'enhorabona als que corrien per ser finisher. Al la meva entrenadora Ivet, gràcies als seus entrenaments puc arribar a acabar els reptes proposats, i gràcies als milers d'espectadors, amics i companys que han fet que aquesta prova sigui molt més amena. I, un gràcies molt especial a la meva novia Covi, per la seva paciència, sofriment, anims, i un llarg etc ... que em dóna dia a dia per poder complir els meus reptes, sense ella res d'això seria possible.

Ara a recuperar i en un mes ens veiem al Half Ironman de Balaguer ....