Bé estem a més de mig campionat de les TRS Lleida, i avui toca una de les proves més tècniques, la pujada a l'ermita de Sant Jordi, a la població de Camarasa.
Avui anem amb tots els amics del meu poble a córrer, fins i tot tenim animació dels acompanyants, ja que avui tenim al matí carrera i per la tarda menjar i banyet al pantà de Sant Llorenç de Montgai.
Arribo just, i gairebé no puc escalfar. A la línia de sortida em trovo amb els compis habituals Oscar, Xavi, Carles, etc ... em diuen que avui hi ha nivell del bo, així que toca patir i buidar completament.
Sortida es comença pels carrers de Camarasa, que telita, amb rampes de més del 20% només començar ..... avui toca morir .... en res sortim del poble amb un sender més agradable d'uns 3 km, fins arribar a la primera rampa del Circuit que es corona en unes antenes d'electricitat, alli arribo enganxat a Gerard, anem 5è i 6è i ens segueixen a uns metres Carles i Miky, descendim un parell de km més, fins arribar als peus de la pujada mes hardcore del circuit, gairebé es podria definir com una pujada d'una carrera vertical .... Gerard se m'ha escapat, i Carles m'agafa quedant Miky despenjat. Iniciem Carles i jo la pujada, decidint fer un mà a mà per ajudar-nos tots dos, coronem 6è i 7è, vam parar al avituallament hi ha donar-ho tot en una plana d'uns 2 km, on després d'aquest s'inicia la baixada fins al poble de Camarasa. A la baixada em costa seguir a Carles, que m'espera per ajudar-me una mica a baixar més ràpid, fins que ens agafa 2 atletes més que baixen que fa por, impossible de seguir, Carles continua amb ells i jo em quedo intentant anar els més rapid possible. Un cop a baix, queda 1km de camí on aconsegueixo anar a 4min / km, un pendent dura de 200m i baixada a tope fins a la meta. On el meu compi Miky el veig al lluny que be com un toro, i em toca esforçar-me al màxim per poder creuar la meta davant dell, arribant els dos a l'esprint, alfinal treienli 3segons.
Una de les millors curses que he fet, impressionant!
