Després del Triatló de Lleida, quina millor manera de despejar la ment i desconnectar, que pujar a Vielha 3 dies per fer km pels mítics ports de la zona i del Tour de França.
Aprofitant que a mig camí de Viella tinc la Vall de Boi, realitzo la primera parada per pujar el port de les pistes d'esquí de Boí-Taüll i la famosa pressa de Cavallers. Les pistes és un port llarg però molt bonic passant pels pobles de Boi i Taüll, i on alfinal de la pujada s'obre les muntanyes quedant un paisatge digne de veure, coronant a mes de 2000m d'altitud i amb 950m de desnivell acumulat en uns 20km, toca baixar i me deixat el paravents i no us explico com arribo a baix ... Inici de la pujada a Cavallers, el primer tros és carretera, però els ultims 6km són molt molt bonics, un carretara de tot just 3m d'ample enmig d'un bosc, on de cop apareix la presa, i de regal final 200m al 25%, per cremar l'últim cartuxo, baixada tranquil·la.
Dino a Barruera i cap a Vielha, un cop allà m'instal·lo a l'hotel (camp base), i per la tarda de tranquis vaig a Bossost per fer el port de Portillon, un port de 8km però intens sense cap descans, coronant a la frontera amb França.
Segon dia vaig cap Bagneres de Luchon, on deixo el cotxe i me'n vaig cap a l'estació de Superbagnères, un port de 22km amb més de 1000m acumulats, es fa llarg però és bonic sobretot les vistes a la part superior de l'estació, la baixada és ràpida, on gairebé a baix de tot prenc un desviament, per pujar el port de Hospice de France, només són 6 km, però quibs 6km ... molt dur però molt, el pendent mitjà són 10%, un cop a Luchon, vaig a Vielha una altra vegada per menjar i descansar de la pallissa. Miro el Giro d'Itàlia, i com tenia el cotxe ben aparcat, vaig de l'hotel a pujar el mitic port de la Bonaigua, on com anècdota, m'avança un ciclista de l'equip Garmin que gairebé em treu les pegatines.
Tercer dia, com hem va encantar França vaig cap allà de nou, avui toca l'etapa reina. Partint des de Bagneres de Luchon pujo uns 4 km fins a un encreuament on a la dreta comença el port de Bales i, l'esquerra segueix el port del Peyresuore.
Primer vaig fer Bales, port llarg i amb desnivell, sobretot a la part final del mateix, durant la pujada em diverteixo llegint les pintades de quan va pasar el Tour de França per aquest port, fins i tot s'aprecien pintades del gran Marco Pantani. Un cop coronat toca pujar el Peyresure, és una carretera normal fins arribar a un desviament, on continua els últims 4 km per coronar ab 6 curves de ferradura, alli es posa a donar guerra un home d'uns 60 anys, que em fa suar una bona estona fins a coronar el mitic Peyresoure. Un cop allà, veig que amb tan sols 3 km mes puc coronar les pistes d'esquí de Peyragudes així que fet també.
I aqui s'acaba l'aventura pirinenca!
Volvere!
