La Purito Andorra 2015 - Trofeu ANDBANK

Sense pensar-ho massa m'inscric a la marxa cicloturista de Joaquim Purito Rodriguez, perquè no ho penso molt..? perque son 145km i 5200m + et fan tirar enrere.

Dies previs a la marxa amb els meus amics de pedals, fem diverses sortides per França i Andorra per aclimatar al que ens espera a Andorra, vam aconseguir fer uns 15 ports del pirineu que crec que aniran bé per al gran dia.

Ja estem a Andorra el dia d'abans, recollim el dorsal i  vaig a sopar amb la meva novia,  el meu compi David i el Cap del Club Fan Purito que en temps passats va ser director d'equip del mateix Purito.

Ja a la sortida del la marxa, ens vam aplegar un gran nombre de ciclistes amb el mallot del Club Fan Purito, i tenim la sort de poder compartir els primers compassos de la marxa amb el mateix Purito i altres components del seu equip el Katiowa, però en pocs minuts marxen com un llamp, amb ells també marxa el gran Miguel Indurain, que no es va voler perdre aquesta marxa que tant donara que parlar!

Jo com el meu amic David i l'exdirector d'equip de Purito seguim a la nostra marxa, ja que aquesta carrera és molt llarga i cal conservar. Ens trobem amb el primer port del dia, Collada de Beixalís, aquest port el estrenem nosaltres ja que aquest esta recentment asfaltat, anteriorment era una pista de terra, molt dur en els primers km però com estem frescos es puja molt bé, allà connectem amb el germà de Purito, Victor Rodriguez, que s'uneix a nosaltres, continuant els 4: Jo, Victor Rodriguez, Exdirector Purito i David.

En pocs km estem de pujada al Coll d'Ordino, el port més fàcil del dia, ja que no té molt desnivell i es puja molt bé a ritme, allà em perdo d'ells a la baixada, en breu baixant a molta velociad cap a Sant Júlia, connecto amb David que just a l'inici del tercer port està canviant la roda a causa d'un pintxada, reparat i seguim cap al Coll de la Rabassa. Els primers 4 km són molt durs 12%, però en breu arribem a la zona de Naturlàndia on es fa mes suportable, anem avançant a gent, però sense prémer que encara queda la mitat de carrera i els dos ports més durs.

Després d'una baixada estem una altra vegada a Sant Julia, on ens diposem a començar el primer port cronometrat del dia, la Collada de la Gallina, port de Categoria Especial, on a arribat la Volta a Espanya en moltes ocasions, comença dur, però es va pujant molt bé, ja gairebé en els últims 5 km del port, vaig amb les forces molt justes, David m'ataca i em deixa tirat com una colilla, arribo a coronar molt desgastat, m'aturo al avituallament a recuperar una mica i em prenc molt a la calma la baixada fins a Sant Julia.

Em costa una mica recuperar, i començo el coll de la Massana molt tocat, és el port més curt però es ma fa etern, corono molt desgastat, pensant que nose si pujaré l'últim port del dia, vaig fent direcció Encamp, i vaig recuperant sensacions. Ja en els peus de l'últim port començo a pujar sent els primers km molt durs rampes de 12%, però vaig bé m'ho prenc molt a la calma, un cop superat el tram dificil de la pujada, em recupero molt, poden posar un ritme alegre, avançant a molt ciclistes, i coronant el port de Cortals d'Encamp on es troba la meta!

Alfinal van sortir 142km amb 5340m + amb 07:52 hores.

Ironman Zurich 2015

Aquest any després de donar moltes voltes toca participar a l'Ironman de Zurich, sera un ironman diferent, ja que formo part de un projecte format per 7 triatletes del Xafatolls, Prosan, i CT Tarragona, amb la finalitat de recaptar diners per a l'Institut de Recerca Biomedica de Lleida .

Aquesta vegada el viatge serà diferent ja que vam pujar amb autobus, els 7 triatletes al costat dels seus familiars, alfinal ens unim mes de 20 persones i un xofer molt maco, fent que el viatge sigui molt divertit.

Un cop al lloc, el dissabte toca fer les gestions prèvies a la cursa, recollir dorsals, bossa regal, llicències i com no la volta de rigor per la fira del corredor. A la tarda amb tot el material preparat toca fer el chek-in de les bosses Bike-Run, i la bicicleta. Fem una mica de reconeixment del circuit de natació i de les entrades i sortides de les transicions. L'organització informa que la natació serà sense neoprè per motius de seguretat, ja que l'aigua està molt calenta, alguns dels 7 triatletes, es preocupen una mica, però amb 4 anims tot està solucionat altra vegada!

Dia de la cursa, arribem tots junts als boxes, ultimem detalls, i cap a la cambra de trucades, en aquest ironman la sortida de natació es fa de 10 en 10 triatletes cada 5 ', per evitar que surtin pelotons de gent amb bici.

Estem tots junts a la sortida de natació, i gairebé ens tirem tots alhora a l'aigua, la temperatura és perfecta, així que a posar ritme de carrera i gaudir. La primera volta, tot i posar-me al calaix de 01 a 01:10 hores, només faig que avançar gent, em molesta una mica, ja que he de esquibar gent tota l'estona, perdent uns minuts alfinal de la primera volta, se surt del aigua per un pont que comunica el llac, ja a la ultima volta de natació, veig a un Italià que m'avança, intento seguir-lo amb totes les meves forces i se me'n va, darrere d'ell surt un Suec a per ell també, m'enganxo als seus peus, patint molt, però alfinal hem fico bé als seus peus, i mantenir-me fins al final de la natació, surto de l'aigua amb 4050metres i 1:16:19 hores, no gaire content amb el temps perdent mes de 8minuts respecte l'any anterior a Mallorca, els 200m de mes i nedar sense neoprè en un llac d'aigua dolça suposo que han fet efecte en el tema, però no passa res a per la bici.

Transició ràpida, m'anima la super afició que portem, i amb els ànims al màxim, em trobo molt còmode en els primers km de bici, porto bon ritme els primers 40 km de carrera mitjana de 36km / h, fins arribar al primer i únic port de la cursa, són 8 km de pujada 4 fàcils i 4 més durs, però es fa amè, només queda una baixada forta i uns altres 40 km de pla fins al final de la primera volta, on puc pujar la mitjana a 37km / h, arribant al famós Heartbreak. Alli tenim tota la afició i ens tenen una sorpresa preparada, s'han fet unes samarretes amb el nom de tots, i color fosforito, genial perquè els identifiquem ràpidament, em fa moltíssima il·lusió veure'ls !! Arribem fins a la meta, i vam començar la segona volta, estic molt còmode, així que la velocitat segueix en la seva mitjana, fins a tornar a arribar al port, aquesta vegada es fa dur pujar els ultims 4 km, però amb bona cadència i sense parar de pedalar van passant bé els km, a la baixada recupero, i els ultims 30km fins a la meta, me'ls prenc suaus, deixant la bici amb 5:59:20 hores, s'escapa una mica el temps a la segona volta, però tot i així vaig amb 5 'de millora amb l'any anterior, així que a per el run !.

La transició més ràpida de totes, surto una mica coix perquè se m'ha adormit el peu a la bici, però en pocs quilòmetres solucionat! Corro comdo a 4: 45min / km, els primers 15km, a partir d'alli, apareix la fatiga per haver entrenat poc la cursa a peu, i he de fer petites parades en els habituallaments, tot bé, fins al km 25 que les parades ja no són només en els habituallaments, sinó també més sovint, veig que estic malament, però la qüestió és acabar la carrera, i aguanto com es pot, recta final animat al màxim per l'afició que portem, i meta amb 12:43: 51 hores, temps d'allò més discret possible, però l'important és que sóc finisher ironman per 3a vegada. A la meta m'espera Puig i Bonet que em feliciten amb abraçades! Ens esperem per rebre a tots els altres components i van arribant Bernart, Brufau, Sole i Ernest! Tots Finisher Ironman Zurich !!

El dia següent, toca relax, i el conductor ens porta a visitar unes cascades a Zuric, on vam passar un dia genial amb tots. Jo m'hen vaig a l'aeroport i cap a Lleida! Els altres es queden uns dies a gaudir de Suïssa que ben merescut ho tenen!  

TRS Pujada Sant Jordi de Camarasa

Bé estem a més de mig campionat de les TRS Lleida, i avui toca una de les proves més tècniques, la pujada a l'ermita de Sant Jordi, a la població de Camarasa.

Avui anem amb tots els amics del meu poble a córrer, fins i tot tenim animació dels acompanyants, ja que avui tenim al matí carrera i per la tarda menjar i banyet al pantà de Sant Llorenç de Montgai.

Arribo just, i gairebé no puc escalfar. A la línia de sortida em trovo amb els compis habituals Oscar, Xavi, Carles, etc ... em diuen que avui hi ha nivell del bo, així que toca patir i buidar completament.

Sortida es comença pels carrers de Camarasa, que telita, amb rampes de més del 20% només començar ..... avui toca morir .... en res sortim del poble amb un sender més agradable d'uns 3 km, fins arribar a la primera rampa del Circuit que es corona en unes antenes d'electricitat, alli arribo enganxat a Gerard, anem 5è i 6è i ens segueixen a uns metres Carles i Miky, descendim un parell de km més, fins arribar als peus de la pujada mes hardcore del circuit, gairebé es podria definir com una pujada d'una carrera vertical .... Gerard se m'ha escapat, i Carles m'agafa quedant Miky despenjat. Iniciem Carles i jo la pujada, decidint fer un mà a mà per ajudar-nos tots dos, coronem 6è i 7è, vam parar al avituallament hi ha donar-ho tot en una plana d'uns 2 km, on després d'aquest s'inicia la baixada fins al poble de Camarasa. A la baixada em costa seguir a Carles, que m'espera per ajudar-me una mica a baixar més ràpid, fins que ens agafa 2 atletes més que baixen que fa por, impossible de seguir, Carles continua amb ells i jo em quedo intentant anar els més rapid possible. Un cop a baix, queda 1km de camí on aconsegueixo anar a 4min / km, un pendent dura de 200m i baixada a tope fins a la meta. On el meu compi Miky el veig al lluny que be com un toro, i em toca esforçar-me al màxim per poder creuar la meta davant dell, arribant els dos a l'esprint, alfinal treienli 3segons.

Una de les millors curses que he fet, impressionant!

Cicloturisme per Pirineu Centra

Després del Triatló de Lleida, quina millor manera de despejar la ment i desconnectar, que pujar a Vielha 3 dies per fer km pels mítics ports de la zona i del Tour de França.

Aprofitant que a mig camí de Viella tinc la Vall de Boi, realitzo la primera parada per pujar el port de les pistes d'esquí de Boí-Taüll i la famosa pressa de Cavallers. Les pistes és un port llarg però molt bonic passant pels pobles de Boi i Taüll, i on alfinal de la pujada s'obre les muntanyes quedant un paisatge digne de veure, coronant a mes de 2000m d'altitud i amb 950m de desnivell acumulat en uns 20km, toca baixar i me deixat el paravents i no us explico com arribo a baix ... Inici de la pujada a Cavallers, el primer tros és carretera, però els ultims 6km són molt molt bonics, un carretara de tot just 3m d'ample  enmig d'un bosc, on de cop apareix la presa, i de regal final 200m al 25%, per cremar l'últim cartuxo, baixada tranquil·la. 

Dino a Barruera i cap a Vielha, un cop allà m'instal·lo a l'hotel (camp base), i per la tarda de tranquis vaig a Bossost per fer el port de Portillon, un port de 8km però intens sense cap descans, coronant a la frontera amb França.

Segon dia vaig cap Bagneres de Luchon, on deixo el cotxe i me'n vaig cap a l'estació de Superbagnères, un port de 22km amb més de 1000m acumulats, es fa llarg però és bonic sobretot les vistes a la part superior de l'estació, la baixada és ràpida, on gairebé a baix de tot prenc un desviament, per pujar el port de Hospice de France, només són 6 km, però quibs 6km ... molt dur però molt, el pendent mitjà són 10%, un cop a Luchon, vaig a Vielha una altra vegada per menjar i descansar de la pallissa. Miro el Giro d'Itàlia, i com tenia el cotxe ben aparcat, vaig de l'hotel a pujar el mitic port de la Bonaigua, on com anècdota, m'avança un ciclista de l'equip Garmin que gairebé em treu les pegatines.

 

Tercer dia, com hem va encantar França vaig cap allà de nou, avui toca l'etapa reina. Partint des de Bagneres de Luchon pujo uns 4 km fins a un encreuament on a la dreta comença el port de Bales i, l'esquerra segueix el port del Peyresuore.

Primer vaig fer Bales, port llarg i amb desnivell, sobretot a la part final del mateix, durant la pujada em diverteixo llegint les pintades de quan va pasar el Tour de França per aquest port, fins i tot s'aprecien pintades del gran Marco Pantani. Un cop coronat toca pujar el Peyresure, és una carretera normal fins arribar a un desviament, on continua els últims 4 km per coronar ab 6 curves de ferradura, alli es posa a donar guerra un home d'uns 60 anys, que em fa suar una bona estona fins a coronar el mitic Peyresoure. Un cop allà, veig que amb tan sols 3 km mes puc coronar les pistes d'esquí de Peyragudes així que fet també.

I aqui s'acaba l'aventura pirinenca!

Volvere!

Half Triatló Lleida - Gimenells 2015

Arriba el Half de casa, el Half Gimenells-Lleida organitzat per l'Ekke en la seva segona edició, en aquesta ocasió apadrinat pel gran Marcel Zamora.

Encara arrossego seqüeles de la lesió a la pelvis, però el metge em deixa córrer amb la condició que si tinc un mínim símptoma de dolor, em retiri a l'acte, ja que la fissura a la pelvis podria tornar aparèixer.

Paso a buscar a l'Ivet Farriols pel pàrquing habilitat per l'organització, i anem cap a les instal·lacions de 2 llacs, lloc on es realitza el sector de natació, que consisteix en 2 voltes a un circuit d'uns 950m.

Inici de la natació a ritme còmode, la primera volta no em va molt bé, però a la segona ja estic molt més comode, acabant el sector sobre la meitat dels participants. La transició la realitzo ràpid i en res estic damunt de la bici. Ens esperen 3 voltes a un circuit d'anada i tornada de Gimenells a Sucs, començo suau, però als pocs quilometres ja sóc a velocitat de creuer 34km / h, a les dues primeres voltes vaig avançant a molts participants, arribant a la tercera volta amb algunes molèsties a la pelvis, com veig que el més segur que no podre córrer molt, em desgasto al màxim a l'ultima volta de bici, arribant a la transició sobre el top 20, molt content amb el sector ciclista. Transició rapidisima també. Començo a córrer i les molèsties segueixen alli, constants, així que vaig fent, vaig realitzar una volta completa de 7km, on corro amb amics una estona, i amb lvet del meu equip, on les molèsties ja són considerables, i sense ganes però m'he de retirar ... aquesta lesió me toca els ... però tot sigui per un bé.

Me'n vaig a la zona de meta per esperar als amics, i l'Ivet Farriols la qual s'adjudica la cursa en categoria femina absoluta.

Un cursa més i uns dies menys per Suïssa.

Doble Olimpic Terres de l'Ebre 2015

Ja feia mesos que estava inscrit en aquesta prova, però setmanes prèvies a la competició em lesiono del piramidal, amb la qual cosa vaig decidir no participar en aquesta prova per no perjudicar més la lesió.

Dies previs a la cursa al gimnàs que entreno Ekke, em vaig trobar amb molts membres de l'equip Prosan Triatló, cadascun d'ells m'anima a participar a la prova, encara que només fos per fer un entrenament de qualitat de natació i bicicleta, així que em deixo convèncer, i el dia de la prova era a la línia de sortida.

Les expectatives eren baixes de poder acabar el doble olímpic en condicions, així que m'ho prenc amb la major calma del món, gaudint de la cursa fins on pugui el cos.

Sortida de natació, toca cobrir un circuit de dues voltes amb un total de 3000m, vaig començar a ritme suau, no havia nedat cap dia aquesta temporada en aigües obertes ni amb el neoprè, en res ja em sento còmode i la veritat que gaudeixo molt d'aquest sector, una mica rotllo els 200m que s'havien de fer amb l'aigua a mitja cama, però tampoc sense dificultat, al final va sortir una natació de 54minuto a un ritme còmode, que pensant en l'Ironman de Juliol, si pogués portar aquest mateix ritme, podria baixar la meva marca en els 3.8km de l'Ironman en 2minuts, així que acabo el primer sector content.

La transició me la prenc normal, ni ràpid ni lent, la veritat que l'organització s'ha currat unes caixes que són genials per agilitzar-la, en poc agafo la bici i comencem el circuit de 90km de bici.

Ja a la bici, vam sortir de Sant Carles de la Ràpita fent un bucle fins arribar a un circuit circular d'uns 26km on hem de donar 3 voltes completes, fins al circuit ritme suau per espavilar les cames de la natació. Ja al circuit es fa la meitat amb una lleugera brisa que bé de cara i del costat esquerre, passant per un tram d'uns 5km amb l'asfalt en mal estat, que almenys, en el meu cas amb la posició de la cabra mes un poc incomode aquest tros. Arribem a un revolt de 90 graus on girem i el circuit es transforma de cop, tenint aquesta petita brisa de cul i de costat dret, el que em permet córrer molt en aquest sector, aquest finalitza en l'avituallament, que a la primera volta no puc agafar aigua per l'acumulació de triatletes, en aquest punt torna a començar l'aire en contra però és molt feble permetent que la mitjana de velocitat sigui bona. A cada volta adelanto a uns 10 o 12 per volta, aixi que  molt content de com vaig en bici. Un cop acabada l'última volta, desfem el bucle fins arribar a Sant Carles de la Ràpita amb 45km / h de velocitat mitjana total, per a mi molt bona. Em trobo a Ivet Farriols, component del meu equip que ha d'abandonar la prova per un problema físic quan estava liderant en la seva categoria, una pena!

Ja en la transició la realitzo molt ràpid, i em poso a córrer, començo amb molta cura per la lesió al piramidal, ja que en la ultima volta de bici em resenteixo una mica d'això. El circuit de córrer és amè, es tracta de 4 voltes de 5 km aproximadament, que transcorren per la zona del port de la localitat. Al km 3 començo a notar molèsties al piramidal, continuo al  meu ritme i penso que és adaptació i ja es pasara, però no, les molèsties van a més, fins arribant al punt en el km8 de la cursa a peu, que decideixo abandonar per precaució, ja que en 2 mesos tinc el primer Ironman, i vull arribar a les màximes condicions possibles.

Valoració de la cursa, tot i el DNF, molt content de l'entrenament de qualitat que he realitzat, fent una molt bona natació i un millor sector ciclista.

Per acabar un bon àpat amb l'equip Prosan Triatlo de Lleida, que m'han acompanyat tot el cap de setmana, i amb els que competiré a la línia de sortida al Ironamn de Zurich. Són els millors!

Marcel Zamora a Lleida

Aquesta setmana al gimnàs EKKE de Lleida, els triatletes i amants de l'esport en general, tenim el plaer de poder tenir amb nosaltres al gran triatleta professional Marcel Zamora, 5 vegades campió de l'Ironman de Niça, i 4 vegades campió de l'Emburman, on ens va oferir una xerrada i passe de la seva pel·lícula "Living the dream", a l'acabar, i aprofitant que és el dia de Sant Jordi, Ekke va vendre dos dels seus llibres, i Marcel amb molt de gust els va dedicar a la gent present.

Em vaig quedar dels últims, ja que estava parlant amb l'Ivan Espilez un altre gran de l'atletisme. Al final parlo una mica amb Marcel i em va dedicar molt gustosament el seu llibre.

"Marc desitjo que disfrutis Molt del llibre i de Tots els consells, Tot i que sent triatleta de llarga ja deus d'haver viscut Moltes experiències. Molta Força i Molts Ànims ".

Però tot no acaba aquí, el responsable de la xerrada, em va comentar que Marcel es quedava a Lleida uns dies per entrenar per aquí, aprofitant que tenia carrera el diumenge a una localitat a prop de Lleida, i que el Dissabte volia fer una sortida sobre les 10 hores del matí, i em va proposar guiar la sortida, em va faltar 1 segon per dir que si!

Dissabte a les 10 hores del matí, vam sortir de l'Ekke, i ens vam decidir fer la volta a Valmanya, que justament passa per les instal·lacions de 2 Llacs, lloc on es realitzaran els 4 triatlons que organitza Ekke aquesta temporada, i on el mateix Marcel participara en un d'ells, així a part de pedalar una mica, ensenyem a Marcel el lloc de natació.

Durant la sortida vaig tenir el plaer de compartir uns quilòmetres espatlla amb espatlla amb Marcel, on a part d'una mica de triatló, parlem de viatges, ja que aquest estiu passat quan estava de vacances post Ironman amb el meu amic David, Marcel també es trobava a Tailàndia , i li vaig comenta que ens imaginavem amb el meu amic, imagina't que coincidirm amb el...(ens fiquem a riure els dos). Li explico que soc instructor de busseig, ell em diu que també el practica en les seves vacances, i em va recomanar llocs i gent on bussejar a Bali, etc ...

Un cop acabada la sortida, vam parlar una mica amb ell, i es va oferir ajudar-nos en qualsevol dubte que el pogués resoldre, també dir que tornarà a Lleida.

En definitiva, no tots els pros són intocables, Marcel és una grandíssima persona, un amic més dins i fora de les carreres, un plaer poder compartir km amb ell i conèixer-lo. És un gran dins i fora de les carreres.